El Fedivers és una utopia?

Som els humans realment capaços de col·laborar de forma desinteressada?

Fa uns dies he tornat a participar, i aquest cop sembla que no serà tan efímer com els cops anteriors, a la xarxa social Mastodon1, un servei que té moltes similituds (de forma superficial, vist des de fora) amb Twitter però que, en el fons, la seva filosofia n'és radicalment oposada.

Què té que el fa tan diferent?2 

1. Des del punt de vista tècnic

Fedivers

Mastodon és un programari que proporciona un servei de xarxa social de textos curts (fins a 500 caràcters per enviament) mitjançant un protocol anomenat ActivityPub, que el fa formar part de l'anomenat Fedivers (en anglès, Fediverse). A més, Mastodon és programari lliure, amb totes les característiques que aquest fet li atorga.

Twitter, en canvi, és programari privatiu , propietat d'una empresa que fa i desfà el què li assembla amb ell i el seu comportament, complicant tant com vol la interacció d'altres eines tecnològiques amb la seva plataforma, segons van variant els seus interessos.

2. Des del punt de vista de la llibertat3

Twitter està totalment centralitzat i controlat per una empresa, que gestiona el servei decidint qui i com hi pot accedir, o no, què s'hi pot dir, què vol que veiem i com i, no per últim menys important, gestiona les nostres dades de forma gens ni mica transparent, i no tenim ni idea de com negocia amb elles (tot i que ens ho imaginem). En síntesi, una empresa sempre cerca el benefici propi, per molt que ho pinti per què sembli que no. Mastodon, i la resta de serveis integrats al Fedivers, no està centralitzat a «una sola màquina»4. Pot tenir infinits ordinadors (anomenats instàncies) executant-lo gestionades a banda i banda del món, per persones (els administradors de les instàncies) de races, cultures, idiomes i ideologies diferents, fins i tot sense cap interès comú, més enllà del Fedivers. A més, cada administrador pot decidir les regles de participació a la seva instància: qui hi pot entrar, què s'hi pot dir (i què no), si bloca la federació (la compartició d'informació) amb altres instàncies, etc.

Podeu dir, i això és diferent de la censura de Twitter? totalment. A Twitter hi ets o no, però sempre amb les seves condicions. Si a nosaltres la instància de Mastodon on som no ens agrada, o no li agradem nosaltres a l'administrador, en tenim desenes d'altres per ser-hi. Podem arribar a l'extrem de tenir, amb certs coneixements tècnics, la nostra pròpia instància Mastodon, si així ho volem.

3. Opinió personal: contrapartides negatives

Sempre s'ha dit, i és cert com que cada dia surt el sol, que Twitter (bàsicament qualsevol xarxa social ho fa) ens crea una «bombolla» que ens mostra només el que volem veure, tancant-nos a molts altres punts de vista i provocant una «càmara de resonància» que amplifica el que no ens contradiu, radicalitzant la nostra posició i evitant veure arguments oposats o crítics, tan si aquests tenen fonament, com si no. Aquest efecte es multiplica de forma impressionant a un servei com Mastodon, per la seva pròpia naturalesa.

De fet, si n'he estat apartat una temporada llarga era per que aquesta endogàmia ideològica se'm feia difícil de suportar. Evidentment que m'agrada tenir ben aprop els amics i coneguts parlant del què sigui, i que puguem comentar temes polítics, socials o tecnològics sense que surti cap brètol a dir-nos el nom del porc, però això no és sa, des del punt de vista mental. No som, ni serem, millors per haver nascut a aquest raconet del nord-est de la Península Ibèrica. Si som diferents, que no millors, és per la nostra tendència (probablement per haver estat sempre una terra de pas de i cap Europa, i receptors històrics de tota mena d'immigrants) a mirar l'entorn, agafar-ne les coses bones i adaptar-les a la nostra forma de fer.

Hi ha moltes (moltes, moltíssimes, masses) coses sobre les que no tinc prou coneixement, informació ni formació com per a tenir-ne un posicionament a prova de bomba, sobre les que no tingui l'opció de modificar, per millorar-lo, el meu parer al respecte. No ho sabem tot, ni tan sols quan pensem que ho sabem.

El millor del Fedivers no és que «estiguem sols» i que no hi hagi «posi aquí el que no li vingui de gust veure o llegir», si no que no estem en inferioritat de condicions amb ells per interessos financers, polítics, ni empresarials.

Si perdem el sentit crític, especialment cap endins, serem igual que ells i haurem perdut la batalla.

Que no se'm malentengui: estic molt content que hagi entrat molta gent nova a Mastodon i cadascú tindrà segurament el seu motiu personal per a fer-ho però (precisament per això), si us plau, no perdem la perspectiva entre tots.

4. Conclusions

Val la pena (e)migrar de Twitter a Mastodon?

Totalment! no tindrem publicitat, no tindrem (tants) trolls o, si en tenim, tenim molta més facilitat per foragitar-los. No ens controlaran què veiem, o què no, ni en quin ordre o moment específic. No us sembla una bona raó?

Per què ens hem de quedar a Mastodon?

Actualment, per exemple, jo hi trobo a faltar molts dels mitjans internacionals que tinc al Twitter i que em permeten tenir una visió molt ample del què m'interessa. Però si no ens quedem a Mastodon no hi vindran mai! els mitjans van on tenen el públic, sense més consideracions. I això ho podeu traslladar a gairebé qualsevol altre empresa, institució o persona que tingueu a Twitter i, encara, no sigui a Mastodon.

Hem de provocar que hi vinguin pel fet de ser-hi nosaltres, no hi ha altra forma!

Salut i llibertat!


1

Relació actual d'instàncies de Mastodon configurades en català.

2

Pàgina d'ajuda de mastodont.cat

3

Llibertat en el sentit més ampli: d'expressió, de controlar les nostres dades, de decidir de què, com i on parlem de coses, amb qui interactuem, de ser totalment anònims si així ho volem.

4

L'expressió «una sola màquina» la utilitzo pels no coneixedors del rerefons tècnic de tots aquests serveis distribuïts, per (intentar) fer-ho més entenedor.