És l'història de sempre

En els últims anys, de fet aquesta roda va començar a rodar a mitjans dels 80 del segle XX però ens n’estem adonant tard, molt tard, per què s’està accelerant de forma important, estem observant com aquestes societats nostres (parlo en sentit europeu-cèntric i blanc-colonialista total, ho tinc clar) avançades i democràtiques estan patint una involució important en la garantia dels drets fonamentals siguin d’accés a l’habitatge, de llibertat d’expressió, d’una utilització racional dels recursos públics, d’una distribució de la riquesa sense distàncies abismals entre dalt i baix, etc.

Molts ho vesteixen d’esquerres contra dretes, d’altres de reaccionaris contra progressistes. Alguns més, no pocs, de seguidors de (algun) déu, contra ateus i d’altres heretges demoníacs. Fins i tot hi ha els que ho fonamenten en idiomes, o diferències culturals o, fins i tot, fronteres geogràfiques pures i dures.

Però si analitzem els casos amb una mica de cura, tampoc en cal gaire, sempre acabem trobant que s’acaba reduint, de forma més o menys encoberta, a una lluita de qui té poder que el vol mantenir i augmentar, contra els que no en tenen. Com a molt de qui no en té per treure’l de qui el té ara i quedar-se’l. I quan diem poder, parlem de relacions d’influència, diners, propietats, accés a recursos naturals, etc. També valoren molt la capacitat d’imposar la seva voluntat a la vida dels altres, per què això els permet controlar millor els que tenen sota. En dues paraules: poder absolut. Una lluita de classes dels poderosos contra els desposseïts en tota regla.

Això ha passat des que l’home és home, assumeixo (no soc cap entès en el tema des del punt de vista psicològic) que deu formar part de la condició humana. Però, per què ara s’està notant tant o en tenim aquesta percepció tan clara i evident? El meu parer és que amb la globalització, internet i la immediatesa que ens permet la tecnologia aquests “elements” del poder els han sabut jugar molt millor que nosaltres, pobres mortals. No només tenen molts més recursos que nosaltres, si no que els dediquen 7/24/365 a créixer sense aturador i quant més ràpid millor. I créixer, donant per fet que els recursos no son il·limitats, significa que han de canviar de mans. I si van a parar a les seves, això implica que han de marxar de les mans d’algú altre. S’entén, oi?

I com és que hi ha gent que, realment, forma part dels desposseïts i que fa costat als poderosos? Entenc que les causes son múltiples i diverses: ignorància, tradició d’allà on has crescut o de la teva família, mala fe esperant passar a ser un poderós i poder formar part de “l’elit”, llepaculisme per la mateixa raó. Recordeu el cas paradigmàtic d’aquella senyora emigrada de no sé quin país de l’Amèrica Llatina a un acte electoral d’ultradreta que, en preguntar-li què hi feia allà sent immigrant, va respondre que ella ja tenia “papeles” i que ara els que venien darrere d’ella es fotessin i suessin sang, com ella havia hagut de fer? doncs això, que la senyora es creia que havia sortit del pou dels desposseïts quan tot just el que havia mig assegurat és que no la deportin en 2 dies. Del mateix pal dels guàrdies jueus als camps de concentració, que eren més durs amb els presoners que els mateixos nazis. 

Quines coses tenim l’espècie humana, oi?