El rol de la dona i l'home en les cançons populars

Aquesta publicació és un treball individual de 1r primer curs universitari de sociologia en la matèria Sociologia II.

El món artístic de la música sempre ha tingut polèmiques en qüestió d’igualtat de gèneres. És cert, que sempre ha estat dominat pels homes, només cal veure la representació inexistent de la dona en la música clàssica (les dones estaven al domicili fent les tasques domèstiques i els homes es formaven com a músics per arribar a tenir un nivell majestuós). És només a partir del segle XX que la dona comença a tenir un paper més o menys important en l’àmbit musical; es comencen a formar orquestres compostes només de dones (per exemple, Orquestra de Dones de Viena, Orquestra Clàssica de Dones). En l’àmbit més popular, va ser des dels Estats Units amb el Jazz que van aparèixer dues dones mundialment conegudes; Billie Holiday i Ella Fitzgerald. Però bé, no va ser fins als anys seixanta amb la revolució “hippie” que vam notar un canvi en termes d’igualtat, tant en la música com en l’art en general. Aquest moviment va empènyer a moltes dones a alliberar-se i doncs a començar a moure cartes per ser més representades en la societat. A partir d’aquí van sorgir un munt de nous estils musicals més urbans com són el rap, el reggaeton o l’anomenat “trap” (estil aparegut en la dècada dels 2000). Però bé, aquests nous estils totalment contemporanis han rebut moltes crítiques sobre la manera de representar a la dona en les lletres de les cançons. Es podria considerar que el fet que les dones hagin denunciat la seva llibertat sexual, s’hagi portat a l’extrem, al punt de sexualitzar de manera molt explícita la imatge de la dona. Abans la dona no podia portar una faldilla massa curta perquè si no era tractada de prostituta i ara en els vídeos de les cançons, el que ven més, és veure a la dona insinuada (però bé, que no s’atreveixi una dona d’anar així pel carrer, no fos cas que la violin i que sigui culpa seva, com han dit diversos jutges i advocats). Així bé, en cap cas és una crítica, sinó, una observació interessant d’analitzar. Així doncs, seria interessant qüestionar-nos el rol de la dona i de l’home en cançons populars. Per fer aquest estudi, s’han seleccionat diverses cançons per poder il·lustrar els arguments següents. Aquestes cançons s’han escollit segons les llistes de més d’èxit d’Espanya o del món (llistes de reproduccions que es troben en Spotify). Les cançons són les següents; 4 babys de Maluma, Trap Capos, Noriel, Bryant Myers i Juhn, Or Nah de Ty Dollar Sign, The Weeknd, Wiz Khalifa i Mustard, Mayores de Becky G i Bad Bunny, Reloj de Rauw Alejandro, Ella no es tuya de Rochy RD, Myke Towers i Nicki Nicole, Bussines woman de Nathy Peluso, La Purga de Tribade, Hawaii de Beatriz Luengo (resposta a Maluma), Lisístrata de Gata Cattana i, per últim, Brujas de Eli Almic. Aquest estudi sociològic es dividirà en dues parts; en primer lloc veurem el rol de la dona en aquestes cançons i en segon lloc analitzarem la imatge de l’home en aquestes mateixes.

En aquesta primera part, ens enfocarem en el rol de la dona en les cançons citades anteriorment. En les lletres de moltes cançons, es veu la dona cosificada, com si fos un objecte sexual per l’home, a tal punt que en la cançó de 4 babys és directament comparada a un objecte “Ya me salieron más caras que un reloj de Ulysse Nardin”. Tenim un altre exemple en la cançó de Reloj, on Rauw Alejandro no es molesta en expressar “gime como una muñequita de anime”. Però bé, en la cançó de Maluma, es veu com la dona és com un “quita-y-pon”, per dir-ho de manera suau. La dona és totalment sexualitzada i és vista com si l’única funció valida és de donar plaer als homes, la frase “ya no sé con cual quedarme y es que todas maman bien, todas me lo hacen bien” ja es val per si sola per il·lustrar el que volem explicar. Aquesta cosificació de la dona és reforçada pel camp lèxic de l’enamorament. En cap moment utilitzen la paraula “enamorat” referint-se a l’amor que tens cap a la persona tant físicament com mentalment. Aquests autors utilitzen aquest terme per referir-se al cos de la dona, com si només hi hagués això que els pugui enamorar; en la cançó de 4 babys ens diuen “me tiene enamorado ese culo con ese pelo rubio”, també tenim a Rauw Alejandro que diu “te juro que ese culo es de otro planeta”. A part d’això, veiem que les parts del cos de la dona més recurrents són aquelles que són sexualitzades. Tenim un exemple bastant representatiu “tiene el máhon más apretado que un coso” (suposant que el “mahon” representen les parts genitals de la dona). En la cançó de Mayores és interessant veure com la mateixa dona es veu com un producte de la “feminitat” venuda pels mitjans de comunicació. És a dir, la dona que canta recalca el fet que tota dona vol que l’home s’ocupi d’ella sigui amb la galanteria o sigui en termes sexuals (com si les dones no poguessin dominar en les relacions sexuals que mantenen). També ho veiem en el reaggeton de Rauw Alejandro quan compara la dona a una “muñequita”. Les nines, primer de tot, tenen com a funció de divertiment per les nenes petites. Els infants s’ocupen d’elles per reproduir patrons de conducta dels seus pares i és molt sovint signe de “feminitat”. Doncs bé, el fet que la dona estigui comparada a un objecte com és una nina és per recalcar que aquesta ha de ser femenina i dèbil enfront l’home perquè aquest se senti realitzat. A més a més d’això, les mateixes dones se sexualitzen a elles mateixes i sembla que la funció de “nina” ja els hi convé. Això ho podem veure en la cançó de Becky G “que no me quepa en la boca/ los besos que pueda darme”. Efectivament, el fet de fer dos versos tallant la frase, fa que posi l’accent en la paraula “boca”. Això, fa que hi hagi una insinuació d’una fel·lació i doncs una dependència sexual de la dona cap a l’home de manera molt explícita (sabent que, més endavant de la cançó la cantant diu “yo prefiero un tipo que me de la talla”). Això també apareix en la cançó de Reloj quan diu “no es frontear, es aguantar cuando yo te lo meta”, aquí es veu perfectament la imatge de l’home poderós envers la dona necessitada. Aquesta dependència de la dona, fa que estigui vista com a submisa. És a dir, la dona ha de ser una pertinença de l’home si vol ser feliç en la seva vida. En la cançó de Reloj només cal veure la quantitat de vegades que diu “Baby tu eres mia”. I és el que dèiem abans, quan veiem que es mostra una imatge d’una dona lliure en l’àmbit sexual, se la veu com una dona desesperada, que mai ha sentit plaer amb altres homes, o també, com una prostituta que cap home vol com a parella. Això mateix és el que ens diu la cançó de 4 babys “la primera se desespera, se encojona si se lo hecho fuera” o també “la otra medio psycho y si no la llamo se desespera” (en aquest últim vers, a part de tractar una dona de desesperada també la tracta d’histèrica utilitzant el terme “medio psycho”). De l’altra banda, és interessant veure en la cançó de Ella no es tuya, l’artista, ens diu “ella no es tuya, te vendió el sueño, dice que no tiene dueño y quando està contigo, son lo más bello, lo mismo que hace con ellos”, clarament veiem la intenció de l’artista de recalcar que la dona no és de ningú, però que de l’altra banda, significa que només fa que donar falses esperances als nois amb qui es relaciona (i ja ni en parlem de la falta de representació que té el col·lectiu poliamorós en aquest tipus de cançó). El més flagrant d’aquesta cançó és que, uns versos més endavant, el cantant especifiqui “yo en mujeres no confío”. El que vindria a dir que no es pot confiar, en termes de fidelitat, en una dona que no és dominada per cap home, que “no tenga dueño”. Això mateix ens ho recorda Maluma dient-nos “dos tienen maridos y ninguna de las dos al marido respetan” (o sigui, que està tenint relacions amb dues dones casades). En veure aquesta sexualització extrema del cos de la dona, fa relativament poc, van començar a aparèixer noves artistes denunciant aquest fet i posant endavant els seus drets com a dona en la societat. Per molt que ens semblin unes simples cançons, l’art forma part de la socialització dels humans. I en l’àmbit musical són més aviat els preadolescents que estan exposats a la seva influència. És a dir, són els que estan més propensos a escoltar música com és el reggaeton a causa de les modes i a la voluntat d’encaixar dins del seu col·lectiu de pertinença (o sigui, els altres preadolescents que els envolten). El fet de veure a artistes dones denunciant el sexisme en diu molt sobre els progressos que hem fet durant la història. Però, malauradament, encara ens queda per fer-ne molts. Un dels temes més recurrents d’aquestes cançons d’ideologia feminista és el de l’empoderament de la dona. La dona és vista com una persona molt independent, que no necessita a ningú per sentir-se realitzada en la seva vida. Justament, la cançó de Nathy Peluso en explícitament “tengo poder, hago lo que quiero carajo, hago ley, me pone mi trabajo”. El fet de reportar les tres accions cap a ella mateixa ens mostra clarament que és ella qui té el control de la situació i que ho ha aconseguit pels seus mitjans i no per terceres persones. Tenim una altra frase que ens pot servir per reforçar aquest argument “tengo negocios que dirigir yo sola” (de la mateixa cançó que hem citat anteriorment), un altre cop, el fet d’insistir en el “yo sola” a final de vers, fa que el missatge sigui molt més intens i doncs molt més clar (per aquells que potser no ho acaben d’entendre només veient les notícies). Aquest mateix tema, el de la dona independent, també surt en la cançó de Hawaii que de fet, és una resposta a una de les cançons de Maluma, un artista de reggaeton del qual ja hem analitzat unes de les seves lletres més conegudes. En aquesta cançó, doncs, Beatriz Luengo ens diu “sabes que no me hace falta na’, absolutamente na’, Hawaii de vacaciones, feliz por mil razones”. Clarament ens està dient que la dona no necessita un home que estigui pendent d’ella i que l’estigui cuidant, sinó que la dona també es pot sentir realitzada per un munt d’altres coses que l’home potser no pot oferir-li. Com és l’exemple de tenir un treball, estudiar i tenir els drets bàsics de tot individu. I això mateix és recolzat per una altra frase més endavant en la cançó que diu el següent; “perdon si llegaste a creer, que yo te iba a pertenecer, yo nunca fui tuya bébé”. I és interessant veure com les mateixes dones poden arribar a pensar que els homes creuen tenir un mínim poder com per dominar-les, perquè si no fos el cas, no es plantejaria el “perdon si llegaste a creer”. Aquesta part de culpabilitat es veu molt reflectida en les cançons escollides, en una d’elles anomenada La Purga ens diu explícitament “con el machi de turno he empatizado”. Amb aquesta frase, les artistes es refereixen que des de ben petites ens han ficat el cap els patrons del patriarcat de tal manera, que en certes circumstàncies, nosaltres mateixes hem justificat accions injustificables fetes per homes cap a les dones. És tan simple com veure un testimoni d’una noia violada per donar-se compte que aquesta mateixa s’autoimposa una part de la culpa. Aixó també ens passa amb la sexualització del nostre cos, com ens diu Gata Cattana en la seva cançó “dejame ser otra cosa que no sea un cuerpo”. El fet de posar en el vers la paraula “dejame” ens suscita el fet de demanar-ho i no d’imposar-ho, com s’hauria de fer. Veiem doncs, que el fet d’utilitzar la dona com a objecte sexual ens afecta en la nostra socialització a tal punt que nosaltres mateixes no ens sentim al mateix nivell de poder que l’home. Eli Almic expressa tot aquest argument en dos versos “querias igualdad, decir lo que piensas y te tintaron de caprichosa” (la dona ha d’estar callada si no serà menyspreada) i “pedias libertad mientras el te decia; no digas bobadas”, on veiem clarament la dominació i el dret de rebaixar a la dona. Per últim, recalcar la voluntat de les dones en deixar de sexualitzar el seu cos i intentar mostrar-se com a dominant. En la cançó de Nathy Peluso, per exemple, ens diu “te tengo en la cocina arrodillado moliendo ajo”, aquest vers, ens reenvia a una imatge molt sarcàstica, ja que segons el pensament conservador, són les noies que estan a la cuina i no els nois, i aquí, Nathy Peluso ens trenca qualsevol estereotip de la dona. A part d’això, la imatge d’una dona agenollada pot suscitar la submissió de la dona, que de fet, en termes sexuals, la representació que tenim com més “popularitzada” d’una dona fent una fel·lació és de genolls per mostrar la dominació sexual de l’home. Doncs bé, en només un vers, l’artista denuncia el fet que si els homes poden ser dominants, en tots els aspectes, les dones també. A més a més d’aquest vers, tenim un altre del mateix estil que va a continuació, “si quieres comer, vení que yo tengo el tenedor”. En aquest vers, clarament veiem la dominació femenina sobre la masculina. Per l’altra banda, notem una conscienciació de les dones sobre la dominació tan debatuda de l’home cap a la dona. I gràcies a aquest fet, les dones ho expressen intentant denunciar els seus drets. Això ho veiem en la cançó de Tribade quan diuen “exentas de poder del control de los privilegios” o també “no quiero ser pobre, quiero que me valoren”. Aquesta conscienciació és deguda a la gran repressió que van patir les dones només pel fet de néixer amb un gènere “inferior al de l’home”. De fet, Eli Almic fa referència a les dones que van ser tractades com a bruixes en l’època de l’auge de la repressió femenina dient “somos las nietas de todas las brujas que no pudieron quemar”, fent un homenatge a totes aquelles que van ser cremades per una raó tan inversemblant com la de ser una bruixa. Aquesta frase s’ha tornat un lema important en el moviment contemporani feminista, que per un costat dona veu a les que van morir per intentar defensar els seus drets i per l’altre mostrar la potència i importància femenina en el món.

En aquestes cançons, és cert que la figura de la dona és molt present, però cal observar el rol de l’home i veure la imatge que en surt d’aquestes lletres. No és d’esperar que l’home, en el món musical, i sobretot en les cançons presentades, es veu com el que mana, el que té les rendes de la situació i el que es pot permetre de fer el que vol amb la dona. De fet, en la cançó de Ty Dollar Sign ens diu directament “don’t play with a boss, girl take it off”, aquí l’home s’autodenomina “boss” (el cap de la situació) i li mana a la dona de treure’s la roba que porta. També, trobem aquesta idea en la cançó de Rauw Alejandro quan expressa “quando te vuelva a ver, te voy a amarrar de la cama”. Aquí clarament ens està il·lustrant la seva dominació. Ja que el fet de lligar a la dona al llit implica que no es pugui moure i doncs, que el dominant pugui fer-li el que vulgui. Podem considerar que és una incitació a la violència masclista. Si ens hi fixem de més a prop, veiem molt sovint que els artistes parlen del que faran, en termes sexuals, a la seva companya. Un exemple molt clar i explícit seria el de la cançó Or Nah on ens diu clarament “I’m tryna make these bitches sweat, I’m tryna keep that pussy wet, I‘m tryna fuck her and her friends”. També tenim un altre exemple de la cançó de 4 babys on ens diu “pero cuando chingan gritan todas por iguales”. Aquí tenim un fet observable que és interessant recalcar i és que com més dones tingui un home “a la seva disposició”, més respecte tindrà dels altres homes i ha de ser actiu sexualment si vol enviar una imatge de triomfador a la resta d’homes. En aquestes cançons, el sexe no està valorat per la seva qualitat sinó per la quantitat de dones amb qui l’home el practica. I de frases semblants a les que hem presentat en podem dir de moltes altres com per exemple; “estoy metido en un lío, a todas yo quiero darles” (en la cançó de 4 babys). També, tenim el fet de veure a la o les dones gaudir del sexe que estan tenint, segons la imatge que ens mostra de l’home, és com “una partida guanyada”. És a dir, si l’home no veu cap reacció de la dona en el sexe, significa que no han fet un bon treball, i al revés, si veuen que aquesta està gaudint presumiran que és gràcies a ell que la dona ha arribat a l’orgasme. És una de les raons per les quals l’home, avui en dia, es veu pressionat a l’hora de tenir relacions de fer gaudir la dona, ni tan sols pensant en el seu propi plaer. Aquest fet també ve recolzat per la creença popular que la mida de les parts genitals de l’home té un impacte sobre el plaer de la dona, com més gran és més gaudirà (tot i que moltes dones diuen el contrari). En la cançó de Mayores l’artista insinua el que estem dient “yo prefiero un tipo que me de la talla”, sabent que el gènere musical del reggaeton comporta una sexualització extrema, podríem perfectament considerar que està parlant de la mida del penis que busca en un home. En la mateixa cançó, de fet, es veu clarament la pressió que se’ls hi imposa als homes de fer gaudir la dona quan Bad Bunny diu “y en la cama te duro lo que él no dura, yo estoy activo 24/7, conmigo no hacen falta juguetes”. En aquest vers tenim tres aspectes importants d’analitzar. Per una banda, veiem una competència entre els homes de veure “qui dura més” abans d’arribar a l’orgasme (ja que l’home biològicament només pot tenir un orgasme durant un acte sexual, quan la dona pot tenir-ne més d’un). És qüestió de lògica per entendre aquest raonament; com més duri l’home abans d’arribar a l’orgasme, més temps tindrà per fer gaudir a la dona i com més plaer rebi la dona més probabilitat té de tenir una imatge de triomfador a escala de la societat. Però aquesta competitivitat entre el gènere masculí no és només en l’àmbit sexual, sinó amb les seves companyes. És a dir, tenir una parella que mantingui relacions sexuals amb altres homes o que li agradi ensenyar el seu cos en les xarxes socials, és raó suficient d’humiliació cap a l’home respectiu. Aquest fet es veu en la cançó de Rochy RD on diu “yo en mujeres no confio, a ninguna le ruego, te esta haciendo lucir mal”. El fet que una dona sigui infidel a la seva parella, això serà causa d’una humiliació de l’home, com si aquest hagués de controlar a la seva companya com si fos propietat seva. D’una altra banda, Beatriz Luengo denuncia aquest fet de sentir-se controlada, fins al punt de vigilar que la dona no mostri fotografies del seu cos “pidiendo que la borre, y si provoco es mi culpa ¿y qué?”. Encara, avui en dia, ens trobem casos on les parelles controlen les xarxes socials de l’altre per veure que no li hagi sigut infidel amb uns quants missatges o també casos d’homes demanant a les seves parelles de esborrar certes fotografies d’Instagram per ser massa insinuades.
Un altre aspecte remarcable del vers de Bad Bunny és el “estoy activo 24/7”, com hem dit anteriorment, el baró ha de ser actiu sexualment per demostrar i subratllar la seva virilitat. Ja que està demostrat, que els homes quan mantenen relacions, necessiten un temps de descans per poder tenir un altre acte sexual, mentre que les dones no necessiten aquest descans. Aquí tornem a la idea que el sexe està valorat per la quantitat de vegades que l’home pot tenir-ne en un dia i no per la qualitat de l’acte. Per últim, és d’important rellevància el fet que el cantant digui “conmigo no hacen falta juguetes”, referint-se a joguets sexuals que, segons el que ens suscita, només utilitzen dones per tenir plaer. El fet de dir-nos que no en necessita, està clarament afirmant que ell té les capacitats suficients per a fer arribar a l’orgasme una noia i que no necessita l’ajuda d’aquests joguets per fer-ho (òbviament, no se’n parla que els homes també poden utilitzar aquests joguets per tenir més plaer, ja que suposaria que la dona prengués el rol dominant en l’acte sexual).
D’una altra banda, en veure la discriminació de certes cançons cap al col·lectiu femenina, com ja hem comentat anteriorment, hi ha hagut un moviment reaccionari en el món musical. Les lletres de les cançons dites feministes, l’home és vist com un depredador. En la cançó de Tribade ens diu “no me compares, no lo compares, con un tio cis que pretende violarte”. El fet de dir “un tio cis que pretende violarte” mostra l’impuls quasi animal dels homes en pensar constantment en sexe, fins al punt de voler violar a una dona. És cert, que la imatge que ens ve directament escoltant lletres del mateix estil és d’una persona de poca confiança, que no ens podem fiar, ja que no sabem el que ens pot arribar a fer. De fet, en moltes de les cançons presentades, se’ns mostra una imatge masculina com a un viciós, que busca fer mal a la dona. De fet, en la cançó d’Eli Almic ens parla directament d’un cas de pederàstia “Recuerdo aquel día en que el semen de a chorros caía en su alfombra y yo no lo entendía/ Ocho años, dos niñas jugando, que rara esa cosa viscosa que de ahí le salía”. Aquest vers ens fa adonar-nos de la quasi obsessió amb el sexe que tenen certs homes poc educats, que poden arribar a ser artistes coneguts i doncs tenir un impacte més o menys important sobre els més joves. Aquest fet també està reflectit en la cançó de Gata Cattana quan ens diu “deja de follarme con los ojos, ya de paso cuando paso por la calle sola en todo momento”. I és que malauradament, la gran majoria de les dones ens hem trobat en la situació d’accelerar el pas per arribar el més aviat a casa veient que un home ens mirava amb insistència.

Per concloure aquesta anàlisi, hem vist que certes cançons (sobretot en el gènere musical del reggaeton), la dona està extremadament sexualitzada i cosificada. El cos femení està vist com un joguet sexual que l’utilitza quan et ve de gust. Això implica una imatge de submissió de les dones on veiem clarament en certes lletres que l’home ha de ser qui tingui el control absolut sobre la situació. Ell és l’actiu en l’acte sexual, ell dirigeix el que està correcte i el que no ho està, fins i tot, ell decideix quan la dona s’ha de treure la roba i quan no. Aquesta submissió fa que la dona estigui vista com un ésser (o millor dit, un objecte) fràgil, el que està reforçat per la idea de ser femenina als ulls del gènere masculí. En resposta a aquestes lletres sexistes, el moviment feminista ha començat a tenir més veu en l’àmbit musical i han començat a aparèixer cançons amb aquesta mateixa ideologia. Se’ns mostra, en aquestes, una dona empoderada que pot mantenir-se ella mateixa i que no necessita l’home en res essencial en la seva vida. En les lletres d’aquestes cançons es veu una voluntat d’elevar la figura femenina en la societat, defensen els drets i principis bàsics d’una persona, que, malauradament, han sigut violats pels patrons del patriarcat i que segueixen tenint un impacte important en la consciència femenina. Així doncs, hem analitzat la figura de la dona en les cançons més populars. Seguidament, hem volgut veure quina era la imatge de l’home en aquestes mateixes cançons. Per molt que les dones estiguin molt sexualitzades i cosificades, els homes hi juguen un rol important. La imatge principal del gènere masculí és la d’algú que mana i que se l’ha d’escoltar si no volem tragèdies. De l’altra banda, això suscita una pressió notable en el col·lectiu masculí justament en tenir el control de qualsevol situació i sobretot en l’àmbit social. L’home ha de tenir certes característiques si vol tenir una bona imatge als ulls dels altres; és a dir, una mida considerable dels seus genitals, ha de ser actiu sexualment i ha de durar abans d’arribar a l’orgasme si vol que la dona es quedi contenta amb “el treball” que ha portat a terme. Però bé, en les cançons feministes, veiem una tendència a pensar que l’home és un depredador sexual; una persona que només pensa en el sexe fins a tal punt de violar a dones. Així doncs, notem que qualsevol de les imatges que reenvien aquestes cançons cap al seu públic, és totalment errònia. Ni les dones són un objecte sexual, ni els homes han de tenir característiques sexuals socialment acceptables per trobar parella. Podríem qüestionar-nos doncs; per què aquestes cançons són tan conegudes si tenen lletres tan poc encertades i sobretot molt sexistes?