2 anys de silenci

Han estat molts anys de gairebé absolut silenci. Deu anys potser ben bons? D’escriure a esgarrapades en algun notepad i esborrar-ho tot seguit perquè allò no era literatura, eren sentiments escapats del gran merder del dia a dia. Escriure com si escrivís la teva ànima. Amb el cor posat a cada dit de cada tecla. Escriure que m’he trobat a faltar i t’he trobat a faltar. Que encara estic freda, com una moto que feia anys que no arrencaves, sento el rum rum que sembla tos i sóc jo recordant com es feia per escriure literatura.